“Com en la pintura de Tàpies, la música de Guinjoan, la música de l’abstracció contemporània, tendeix a l’essencial. Però Guinjoan és un vitalista, un sensual mediterrani, encara que enamorat de Schoenberg. Menys cerebral que aquest dodecafonista, que Messiaen o Boulez, Guinjoan és un músic solar, sempre brillant en el seu art combinatori, i sempre juganer, sempre sorneguer.”
